La Filatura

De la fibra al fil: la filatura.

El primer procés de transformació que cal aplicar a les fibres és la filatura, per poder obtenir el fil.

Doblar vol dir ajuntar dos o més filaments de manera que quedin paral·lels, i torçar vol dir cargolar-los. Amb les fibres sintètiques i artificials i la seda, només cal doblar i torçar.

Podem dir que la filatura consta de les operacions següent:

·        Netejar: Eliminar les restes vegetals o la brutícia.

·         Pentinar: Aconseguir que quedin totes paral·leles.

·         Estirar: Aprimar la massa fibrosa.

·         Torçar o cargolar: Donar resistència i cohesió.

 La neteja

Les fibres d’origen vegetal o animal, solen arribar a la filatura en forma de bales, que són una mena de farcells on hi ha totes les fibres premudes. Llavors cal obrir les bales per extreure’n les fibres i netejar-les. La màquina encarregada de dur a terme aquesta operació és el bata obridor. El resultat és la napa, una mena de tela gruixuda i esponjosa que es recull en bobines.

El pentinat

Una vegada es tenen les fibres netes i de forma esponjosa, cal pentinar-les a fi i a efecte de paral·lelitzar-les. Aquesta operació la realitza una màquina anomenada carda. De la carda surt el que s’anomena cinta de carda.

L’estirat

L’estirat es du a terme, en una màquina anomenada manuar. Al manuar, diverses cintes de carda s’estiren i s’ajunten per forma la veta. L’estiratge s’aconsegueix fent passar la cinta pel tren d’estiratge. En alguns casos diverses vetes s’ajunten en una màquina, la metxera, on se les estira novament i se’ls dóna una lleugera torsió. El producte obtingut s’anomena metxa.

El torçat

Finalment, les metxes o les vetes es porten a la filadora. Les filadores més comunes són la filadora d’anells i les anomenades open end. Aquestes últimes són les més modernes i tenen una producció molt elevada.