La Indústria Tèxtil

Oriol Angosto, Claudia Cabello, Mario Carrillo, Mar Ferrer, Natalia Gallego, Gisela Lacasta, Abril Moreno.

El procés d’obtenció de teixits: la indústria tèxtil

Les persones hem satisfet la necessitat de vestir-nos, primer amb teixits. Avui dia encara utilitzem pells per vestir-nos i calçar-nos, però la major part de les peces de vestir les elaborem amb teixits (roba). Actualment, però, el vestit és més que una necessitat bàsica, ja que forma part de la nostra imatge personal i ens identifica amb un determinat grup social i amb una determinada cultura.

El procés tecnològic que es du a terme per tal de satisfer les nostres necessitats en relació amb el vestit és llarg, i comporta la realització de processos separats que poden agrupar-se en les tres fases típiques: obtenció de matèries primeres, transformació i comercialització.

El procés tèxtil, doncs, comença amb l’obtenció de les matèries primeres: les fibres. Després calen diferents processos de transformació, com el de la filatura per obtenir els fils, el del tissatge per obtenir teixits, els de tintura, estampació i aprest per acolorir els fils o els teixits, la confecció per fer les peces de vestir i finalment, la comercialització dels productes perquè puguin arribar als consumidors.

Tots els processos de transformació destinataris a l’obtenció de fils, de teixits i de confecció per tal d’obtenir productes acabats es duen a terme en la indústria tèxtil. No solament s’obtenen roba o teixits per vestir, sinó que també hi ha una gran quantitat de productes tèxtils necessaris, com ara llençols, tapisseries, cortines, estovalles, etc., que tenen un volum de producció igual o més gran que la roba de vestir.

Fibres i Filaments

Fibres i filaments

Per obtenir teixits és necessari tenir fils, que s’obtenen d’unes matèries primeres anomenades fibres. Les fibres són substàncies sòlides i flexibles, de forma allargada, molt primes i amb una llargada limitada. Les fibres son tan primes que el seu gruix està comprés entre 0,01 i 0,4mm, i la seva llargària pot ser entre els 10 i els 400mm. També es poden obtenir fils a partir de filaments. Els fils s’obtenen a partir de cargolar fibres o filaments i tenen una llargària il·limitada. Per la fabricació de roba de vestir, els fils han de ser molt flexibles, suaus i resistents, per obtenir altres productes tèxtils com ara una corda o un sac, no cal que siguin suaus, però si han de ser resistents. Les fibres poden obtenir-se de molts llocs. El component principal de les fibres d’origen vegetal és la cel·lulosa i el de les fibres d’origen animal és la queratina. Segons el seu origen es classifiquen en naturals, artificials, i sintètiques. 

Tipus de Fibres Tèxtils

Les fibres naturals

Les fibres naturals són les que procedeixen de productes vegetals, animal o minerals. Les més importants són les d’origen vegetal com el cotó, i les d’origen animal, com la llana o la seda. Les d’origen mineral s’utilitzen per a teixits especials d’aplicacions industrials, com la fibra de vidre. Les fibres de cotó són les més importants i utilitzades ja que són suaus, absorbeixen bé la humitat. Les fibres de cotó són ideals per a roba interior i roba d’estiu.

Les fibres artificials

Les fibres artificials s’obtenen per un procés de transformació de la cel·lulosa que contenen els vegetals. La fibra artificial més utilitzada és el raió. Segons quins productes químics s’utilitzin per obtenir-lo, rep diferents noms, com viscosa o acetat de cel·lulosa. Atès que tenen propietats similars al cotó, amb les fibres artificials es fabriquen tota mena de peces de vestir. Des de vestits i corbates fins a mitges i roba de fantasia.

Les fibres sintètiques

Les fibres sintètiques s’obtenen a partir de productes químics, generalment derivats del petroli, igual que molts dels plàstics que coneixeu, amb forma de filaments produïts a les indústries químiques. Segons els productes químics utilitzats, les fibres sintètiques més comunes es poden agrupar en poliamides, polièsters, acríliques i poliuretans. Les poliamides són molt resistents i impermeables, els polièsters s’arruguen molt poc, els acrílics són molt semblants a la llana i els poliuretans són molt elàstics.

Tot i que cada fibra sintètica té les seves propietats particulars, totes tenen en comú la resistència, la uniformitat, la impermeabilitat, la poca higroscopicitat (absorció de la humitat), la facilitat per acumular electricitat estàtica, la poca de resistència a les temperatures elevades i la dificultat per tenyir-se.
Amb les fibres sintètiques es fan tota mena de teixits industrials, roba esportiva, anoracs, motxilles, tapisseries, cortines, etc. Barrejades amb altres fibres artificials o naturals, també s’utilitzen per fer peces de vestir com jerseis, camises, mitges, etc.

La Filatura

De la fibra al fil: la filatura.

El primer procés de transformació que cal aplicar a les fibres és la filatura, per poder obtenir el fil.

Doblar vol dir ajuntar dos o més filaments de manera que quedin paral·lels, i torçar vol dir cargolar-los. Amb les fibres sintètiques i artificials i la seda, només cal doblar i torçar.

Podem dir que la filatura consta de les operacions següent:

·        Netejar: Eliminar les restes vegetals o la brutícia.

·         Pentinar: Aconseguir que quedin totes paral·leles.

·         Estirar: Aprimar la massa fibrosa.

·         Torçar o cargolar: Donar resistència i cohesió.

 La neteja

Les fibres d’origen vegetal o animal, solen arribar a la filatura en forma de bales, que són una mena de farcells on hi ha totes les fibres premudes. Llavors cal obrir les bales per extreure’n les fibres i netejar-les. La màquina encarregada de dur a terme aquesta operació és el bata obridor. El resultat és la napa, una mena de tela gruixuda i esponjosa que es recull en bobines.

El pentinat

Una vegada es tenen les fibres netes i de forma esponjosa, cal pentinar-les a fi i a efecte de paral·lelitzar-les. Aquesta operació la realitza una màquina anomenada carda. De la carda surt el que s’anomena cinta de carda.

L’estirat

L’estirat es du a terme, en una màquina anomenada manuar. Al manuar, diverses cintes de carda s’estiren i s’ajunten per forma la veta. L’estiratge s’aconsegueix fent passar la cinta pel tren d’estiratge. En alguns casos diverses vetes s’ajunten en una màquina, la metxera, on se les estira novament i se’ls dóna una lleugera torsió. El producte obtingut s’anomena metxa.

El torçat

Finalment, les metxes o les vetes es porten a la filadora. Les filadores més comunes són la filadora d’anells i les anomenades open end. Aquestes últimes són les més modernes i tenen una producció molt elevada.

El Tissatge, el Teixit Pla i la preparació de l'Ordit

Del fil a la roba: el tissatge

El tissatge és el procés de fabricació de teixits per a l’obtenció de robes i teles. Els teixits es formen entrellaçant els fils obtinguts amb fibres i filaments. Aquest procés de transformació per a l’obtenció de teixits s’anomena tissatge. Hi ha diferents tipus de teixits. Els més importants són els teixits plans i els teixits de punt.

El teixit pla

El teixit pla és el més antic de tots, i també es coneix amb el nom de teixit de calada. Està format pels fils de l’ordit i de la trama, posats alternativament l’un damunt de l’altre. L’ordit és el conjunt de fils disposats paral·lelament l’un al costat d’un altre, mentre que la trama és un sol fil que es va lligant (passant per sobre i per sota) amb els fils de l’ordit.

Segons com es passa la trama s’obtenen diferents tipus de lligats, que donen lloc a diferents tipus de tèxtils plans, els més comuns són el tafetà i la sarja. El procés consta de dues operacions bàsiques: la preparació de l’ordit i el teixit amb teler.

La preparació de l’ordit

Es du a terme amb una màquina anomenada ordidor. Es recullen els fils sobre un cilindre, el plegador d’ordit, pel tal que, quan es desenrotlli, conservin la posició o el paral·lelisme. Els fils provenen de la fileta, que és on es col·loquen les bobines. L’ordidor va estirant els fils de les bobines i els va col·locant al plegador.

El teixit amb telers

Els telers són les màquines que lliguen els fils i formen els teixits. Per fer-ho, es col·loca el plegador d’ordit al teler i els extrems dels fils que passen per a la pua, i finalment, s’enrotllen en un altre cilindre, que més tard contindrà el teixit acabat.

Quan es volen aconseguir teixits amb dibuixos, acolorits o no, s’utilitzen els telers amb maquineta jacquard. Va situada damunt del teler i pot aixecar o baixar els fils de l’ordit. Actualment les maquinetes de jacquard controlen els fils a través de sistemes informàtics. Al final del procés, les peces de roba es sotmeten a una inspecció per localitzar i treure els defectes que puguin tenir.

El teixit de punt

Consisteix a utilitzar un sol fil que va formant malles que s’encallen entre si. Els teixits elaborats es coneixen amb els noms de teixits de punt o gèneres de punt. Els teixits de punt s’elaboren industrialment amb uns telers especials anomenats tricotoses. Utilitzen moltes agulles d’un tipus especial, anomenat llengüeta.

Propietats dels teixits

Els teixits plans són molt resistents, però són poc elàstics, ja que no ens permeten estirar-los més enllà del que permeten els fils. Amb aquests teixits es fabriquen llençols, camises estovalles... Els teixits de punt tenen com a característica principal una gran elasticitat, ja que les malles es poden estirar fàcilment. Per aquests motiu les, les peces de gènere de punt són molt còmodes de dur i s’adapten molt bé al cos.   Amb aquests teixits es fabriquen jerseis, jaquetes, mitges i d’altres.

Tintura, Estampació i Aprest.

Ram d’aigua

Els processos de tintura, estampació i aprest es coneixen amb el nom de ram de l’aigua. El formen el conjunt d’activitats de transformació del procés tèxtil estan destinades a donar l’aspecte final i les qualitats definitives al teixit, abans de la confecció.

-La tintura, és el procés de donar color a les fibres, als fils o els teixits. Consisteix en submergir les fibres, els fils o els teixits en unes substàncies colorants. La tintura pot ser d’un sol color o de diversos.

 -L’estampació, és el procés d’aplicar dibuixos complexos i acolorits en els teixits. La tècnica més econòmica consisteix en utilitzar uns motlles cilíndrics, amb un dibuix gravat a la superfície, que un cop impregnats de líquid colorant, es pressiona sobre i queda marcat el dibuix.

-L’aprest, és l’últim pas per aconseguir les característiques finals desitjades, on es millora la consistència, suavitat etc.

La confecció

La confecció és el procés de transformació de teixits totalment acabats en peces de vestir. Consisteix en tallar-ne les peces corresponents i cosir- les per fer una peça de vestir que satisfaci al consumidor. Antigament aquest procés el feien sastres o modistes en petits tallers que feien les peces a la mida i gust del client. Actualment la confecció és fa en fàbriques industrials i les peces tenen unes talles estàndard establertes.

En un taller de confecció es distingeixen tres parts :

·        

El tall: consisteix en resseguir els contorns marcats amb unes plantilles també anomenat patrons.

·     

 -La costura: consisteix a unir les peces de roba amb maquines de cosir que porten un motor incorporat.

·  

 -L’acabat: consisteix a planxar, etiquetar, embalar les peces de roba ja cosides i deixar-les apunt per la seva comercialització.